La rondalla

la rondalla

Què és una rondalla?

Una rondalla en relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim,
que conta fets imaginaris,desenvolupats amb uns personatges, un argument i un
espai determinats.

Quins tipus n’hi ha?

Hi ha tres grups:

1.Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals
i objectes posseïts de virtuts màgiques.

2.Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animal personificats, la fam és quasi sempre
el mòbil que provoca el conflicte.

3.Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les
meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària.
Hi  intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen els conflictes
plantejats sense cap ajuda meravellosa.

Quines són les seues característiques?

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus
de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i
tancar el relat.

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

• Situació inicial:Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.
• Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial.
• Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte.part més important de la narració.
• Resolució: El resultat de les accions precedents.
• Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial.

Com són els seu personatges?

El personatges que apareixen solen ser:

L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes
màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s'enfronta amb
el protagonista o participa en el combat.

El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre
l'objecte màgic a l'heroi. L'auxiliar és el personatge que ajuda el protagonista. En les
rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural.

Com comencen i acaben?

Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo:

Les més habituals són frases curtes com:

"Hi havia una vegada..."

O d'altres més precises:

"Vet aquí en aquell temps

que les bèsties parlaven

i les persones callaven..."

Frases com aquesta representen una vaguetat deliberada que simbolitza l'abandonament
del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible.

Quins objectes magics hi poden aparèixer?

Sol apareix en la teoria mítica o indoeuropea va ser formulada a mitjan segle XIX pel filòleg
Max Müller a la seua obra Essay in Comparative Mythology (1856) i és fruit de les recerques
filològiques comparatistes.  Les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars
indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. El mite primitiu es
transforma en llegenda i aquesta en les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria
ha hi havia prou indicis que l'afavorien. Els germans Grimm havien posat en relleu les
semblances de les rondalles europees, perses i índies, i postulaven l'existència d'un folklore
i un pensament comú indoeuropeu.

Enric Valor

va ser un narrador espanyol. Va fer un dels treballs més importants de recol·lecció i
recuperació de la lexicografia valenciana i va ser un dels principals promotors de
l'estandardització i normalització del valencià.

Es un personatge que fa molt de goig quan el llegim en alguna de les sucoses entrevistes
que li han fet o el coneixem a través de  la seua obra literària.

Des de xicotet va tindre vocació d'escriptor. es va interessar per la lingüística, deixant
en un segon pla la narrativa, encara que sense abandonar-la del tot. Prompte va impulsar
les normes contemporànies del valencià en 1934 en el setmanari el tio cuc, d'Alacant on
publica els seus primers cursos de llengua catalana.

És tanta la tasca, i tan especial l'home que es fa difícil perfilar una biografia "acadèmica"
completa d'Enric Valor. No pots parlar sols del valor gramàtic o del valor lingüístic...

Rondallística

• Meravelles i picardies, Editorial l’Estel, València, 1964.
• Obra literària completa, Editorial Gorg, València, 1975.
• Rondalles Valencianes, Editorial Bullent, València, 1981-1988
• Rondalles Valencianes d’Enric Valor, Tàndem Edicions i Albatros, 1993-1995

EL BOSC MÀGIC

Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en aquell bosc entri
una persona que estimi més la seva misèria que tota la felicitat d'aquest món, el bosc perdrà
la seva màgia i passarà a ser un bosc normal.

Molt a prop d'aquest bosc vivien una àvia i el seu fill gran. Vivien tots dos en una casa petita
i mai no entraven al bosc màgic. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil·litat fins que un
dia necessitaven llenya per a fer foc i van haver d'anar a l'altra banda de la muntanya a
cercar-la.

El fill era una mica mandrós i curt de gambals , i va pensar:

- Per què he d'anar a l'altra banda de la muntanya per agafar la llenya,tenint el bosc aquí a
prop?

La seva mare li prohibia d'anar al bosc i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa
molt dolenta.Però el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense
dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per
descansar i, en aquell moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en
una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós.
Però era una serp i li va quedar llengua de serp.El noi, fascinat de la seva bellesa,
s'enamorà d'ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.

Mentrestant, per casa l'àvia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal
vestida,fora feia molt fred, l'àvia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li
havia quedat petita perquè entrés en calor davant del foc. Al cap d'una estona, la noia es va
aixecar, li va agrair molt que l'ajudés i li va regalar una mica de llenya per al foc. En aquells
moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l'havia
trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.

Al cap d'uns quants dies l'àvia va notar que la dona tenia la llengua d'una serp i decidí parlar
amb el seu fill.Però ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú.
Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que
estimava aquella noia i que n'estava tan enamorat que s'hi volia casar.

El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia.
La dona-serp va notar que l'àvia se n'havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia
passar, va començar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l'estimava.

Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fora de casa la seva mare. L'àvia, tot i
haver dedicat tota la vida al seu fill, es trobava a la intempèrie. Feia un fred que pelava i
nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls.Tot i amb això l'àvia va
continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d'aquella dona-serp. L'àvia, a més a més,
tenia molta fam i tenia els peus congelats.

Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recordà la llenya que li havia regalat
aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria
sobreviure gaires dies més d'aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren
un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans començaren a
ballar, a saltar,a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces. Els follets es van
posar al seu voltant i li van començar a parlar:

- El teu fill, àvia, va fer despertar els esperits del bosc màgic. Ara, aquests estan molt
enfadats,per això el rei del bosc vol parlar amb tu. En aquell moment va aparèixer un cèrvol,
amb què l'àvia va viatjar a l'interior del bosc màgic, acompanyada dels follets que muntaven
uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu.
Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins
i tot, alguns parlaven entre si.

En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre. Aquesta era en un
espai fosc i no es podia veure

qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir:

- Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu càstig.
Tu podràs tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.

En aquell precís moment va aparèixer el seu poble, on la gent era molt feliç perquè feia molt
sol i molt bon temps

i tenien de tot allò que necessitaven.

- Entra a l'interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faràs jove i et trobaràs amb tota la
teva família -diguè el rei del bosc. L'àvia es va posar a córrer cap a l'interior del poble i just

en el moment d'entrar es va girar i va veure el seu fill. Ella va preguntar al rei:

- Què li passarà al meu fill?

- Quan passis aquesta porta oblidaràs que mai hagi existit. No te'n recordaràs de res.

Però no et preocupis per ell. Ell ja rebrà el seu càstig.

En aquell moment l'àvia dubtà sobre què havia de fer. Finalment va decidir no deixar el seu
fill i va dir:

- Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.

Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparèixer tot:

els follets, la cadira, el rei, el poble, els animals... i la dona-serp es convertí en serp de debò.

L'àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món.

I la màgia del bosc va desaparèixer. El fill i l'àvia van quedar sols. Ell plorava tot demanant-li
perdó.

A partir d'aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.

Entrevista a ausiàs march

Bon Dia senyor March, hui li vaig a fer unes preguntes relacionades amb la seua vida, La seva infància ,la seua joventut, les seues experiències,la seua vida amorosa… Bé, comencem.

-Bon dia,molt de gust estar ací.

1. Quan i on va naixer vosté?

-Bo, jo vaig nàixer l'any 1397 a Gandia,que és una ciutat de Vàlenicia molt bonica.

2. I quins són els seus pares?

-Els meus pares son Pere March i Elionor Ripoll,casats a València el 2 de setembre de 1379.
Els millors pares,sempre es preocupaven per les meues necessitats.

3. Com era la vostra infància?

-En la meua infància em dedicava a formar-me com un gran cavaller i em van donar una
gran formació cultural bona, ademes mon pare i el meu tió Jaume eren uns meravellosos
poetes.

4. He vist que vosté a fet una expedicò per el Mediterrani, mes concretament per
Itàlia.Quins llocs va visitar vosté?

-En 1419 vaig ser a Itàlia i vaig veure Sicília,Sardenya ,Nàpols,Calvi i l'illa de Còrsega.

5. Quan va morir la vostra madre.como es va sentir?

-La mort de la meua senyora mare em va entristir molt, tant que decideix deixar d’ensinistrar
falcons i em vaig centrar en fer créixer les meues riqueses ficant-me en el cultiu de canyes de
sucre, del qual e obtingut molts beneficis.

6. Ara anem a fer unes preguntes un poquet mes personals… Com a sigut la seuavida amorosa?

-La meua vida amorosa a sigut  un poc tempestuosa.vaig contraure matrimoni
amb Isabel Martorell en 1437, una boda molt bonica, però en 1438 la meua esposa
va morir. I si no m'equivoque, en l'any 1445 vaig contraure matrimoni amb la bellíssima
Joana Escorna, però per desgràcia en 1454 va morir també.

7. Bé ara m'agradaria parlar de les seues obres, les seues poesies. e de dir que són uns poemes bellíssims ,senyor March.En què s'inspirava vostè per a crear aquestes meravelloses composicions?

-oh!! moltes gràcies, m'alegra que li agraden tant. I contestant a la seua pregunta,pues la
veritat escrivia poesies quan estava trist per la mort de ma mare o la de les meues esposes.
també vaig escriure poesies sobre l'amor i la bellesa d'aquest sentiment.

-I ací acabem,m'alegre molt d'haver pogut parlar amb vosté i conéixer-li un poc més,
moltes gràcies per la seua atenció.

-De res el plaer a sigut meu, espere tornar a conversar amb vosté.

CONSTRUÏM EL NOSTRE RELAT

LA CAFETERÍA 

Era a la vesprada, una vesprada d'octubre molt freda i airejada. Entre en la cafeteria on ell em va dir que m'esperaria, al entrar una olor de cafè acabat de moldre me va vindre de sobte.El local era agradable no hi havia molta gent. Em vaig seure prop de la porta perquè quan arribara no tinguera problema a trobar-me.

Havia quedat amb ell per a intercanviar uns llibres, parlar del que ens pareixien i també parlar de les nostres coses, era un bon amic de la infància ja havíem quedat en la mateixa cafeteria altres dies, al final de cada dia ens preníem un cafè després d'un llarg dia de treball, però aquest dia estava més nerviosa del normal. Erik, que així és com s'anomena, em va dir que m´havia de donar una notícia molt important. No em va donar més detalls, no em va dir de que es tractava, -quedem en la cafeteria de sempre i t'ho diré- em va dir molt precipitat.

I allí vaig estar esperant-ho cinc minuts, sempre es retardava, vaig estar mirat unes pàgines del llibre, aïllada de tot el que passava al meu voltant, quan de sobte va aparéixer i es va assentar precipitat en la cadira i em va somriure.

Vam parlar sobre els llibres, em preguntà com me n'anava en la meua galeria d'art i li vaig convidar a que vinguera a la meua nova casa, ja que m'havia mudat feia dos setmanes. Llavors el semblant li va canviar i ja no tènia aquell somriure en la cara.Li vaig preguntar què succeïa, em va dir que per això precisament m'havia citat amb tanta urgència, li havien ascendit en el treball, estava molt content i il·lusionat, però havia anar-se'n de la ciutat en tres dies per a mudar-se al seu nou pis en l'altra ciutat i això volia dir que no podríem veure'ns tan sovint en la cafeteria.

Els ulls se'm van omplir de llàgrimes, Erik m'agafe de la mà preocupat, sabia que no me feia cap gràcia aquella idea, ja que no tenia a ningú més que a ell en esta ciutat. Havíem complit els nostres somnis en aquesta ciutat, jo havia muntat la meua galeria d'art i el treballava en l'empresa més important del país com redactor cap.

Al eixir de la cafeteria ens vam fondre en un abraçada, i vam acordar veure'ns en la cafeteria una vegada a la setmana. Tots els dissabtes en la mateixa cafeteria de sempre.

biografia jaume I

 Jaume I va nàixer el 1 de febrer de 1208 a la plaça de manteller. Els seus pares eren Maria de Montpeller i Pere el Catòlic.

 Va ser un fill no desitjat. En la segua infantesa va tindre que accedir a llocs de responsabilitat rapidament. El van separar de la seua mare i va ser criat a carcasona i va ser educat d`una forma querrera i va canviar el seu caràcter. Va ser rei d`aragon.

 Era conegut per tota la europa occidental,per la conquista de Valencia.El 9 d`octubre de 1238 va tindre oficialment possesio de la ciutat.

 No va expulsar als moros de les terres valencianes  per motius economics,els moros eren mes abundants en majoria numerica, no cultural.

 El tractat d`almirra establia les fronteres del reine de Valencia i castellòn, va entregar el regne de Murcia a Castella com havia promis.

  Jaume I va morir el 27 de Juliol de 1276,tot el poble va plorar d`agonia per la perdua durant cuatre dies